
El Sol és una estrella nana groga de tipus espectral G2V, formada fa aproximadament 4.600 milions d’anys. Actualment es troba en la fase de seqüència principal, en equilibri hidroestàtic, on l’energia produïda al seu nucli compensa la força de la gravetat.
Concentra el 99,8 % de tota la massa del sistema solar, una quantitat equivalent a unes 330.000 vegades la massa de la Terra. Tot i aquesta enorme magnitud, el Sol és considerat una estrella relativament petita dins del conjunt de la nostra galàxia.
Les estrelles amb una massa similar a la del Sol poden romandre milers de milions d’anys en la seqüència principal. Quan arribi al final de la seva vida, el Sol s’expandirà fins a convertir-se en una gegant vermella. Posteriorment expulsarà les seves capes externes, formant una nebulosa planetària, mentre el seu nucli es refredarà progressivament fins a esdevenir una nana blanca.

Estructura del Sol.
Nucli: ocupa aproximadament el 20% del radi total del Sol. És la regió on es produeixen les reaccions de fusió nuclear, en què l’hidrogen es transforma en heli. Es caracteritza per una densitat extremadament elevada i temperatures molt altes, de milions de graus.
Zona de radiació: capa molt densa formada principalment per hidrogen ionitzat. En aquesta regió, els fotons són constantment emesos i absorbits, de manera que l’energia avança lentament cap a l’exterior mitjançant radiació.
Zona de convecció: Corrents de convecció, el plasma calent s’eleva cap a l’exterior, transfereix la seva energia, es refreda i es torna a enfonsar.
Fotosfera: és la capa visible del Sol, formada per gas semitransparent, des d’on s’emet la major part de l’energia en forma de llum (fotons).
Cromosfera i corona: capes externes de l’atmosfera solar, fortament influïdes pel camp magnètic generat a la fotosfera, on s’observen fenòmens com protuberàncies i erupcions solars.

https://www.spaceweatherlive.com/en/solar-activity/sunspot-regions.html
Taques solars: son regions on la temperatura és més baixa que el seu voltant (umbra / penombra) amb molta activitat magnètica. Solen sortir per parelles, pol positiu i pol negatiu.
Hi ha cicles d’activitat que duren uns 11 anys aproximadament.


