Denominacions catàlegs:
M19. NGC 6273
Tipus: Cúmul Globular VIII
Constel·lació: Ophiucus (Serpentari)
Distància: 28500 anys llum.
Dimensions: 140 anys llum.
Magnitud aparent: 7,7
Edat estimada: 11.900 milions d’anys.
En un Cúmul globular els estels orbiten al voltant d’un centre de gravetat comú i per això acostumen a ser esfèrics. Alguns però, com M19 tenen una forma lleugerament allargada.Aquest cúmul dista solament 6500 anys llum del centre de la Via Làctia i és per això que la gravetat i les forces de marea del massiu centre galàctic podrien ser les causants d’aquesta forma lleugerament ovalada en direcció Nord Sud. (NASA/Hubble/Messier)
Constituït per estels entre les magnituds 16 i 21.
Difícil doncs de resoldre amb telescopis “normals”.
Ara, a l’estiu. Uns 7 graus a l’est d’Antares
Els cúmuls globulars són agrupacions esfèriques extraordinàriament denses d’estels que es troben típicament als halos de les galàxies espirals. Heretem el terme de l’article de Williams Herschel “On the Construccionof the Heavens” publicat l’any 1785 a “PhilosophicalTransactions of the Royal Society of London” en el qual descrivia un grup d’objectes que “s’organitzen en un cúmul d’estrelles de forma gairebé globular”.
Dels aproximadament 190 cúmuls globulars associats a la nostra galàxia, al voltant del 40% es troben a les parts més riques de la Via Làctia d’estiu. El 1918, l’astrònom nord-americà Harlow Shapley va cartografiar la distribució dels cúmuls globular per determinar la posició del Sol dins de la galàxia.
Va deduir correctament la situació del centre galàctic, assenyalant-lo a Sagitari, basant-se en l’alta concentració de cúmuls globulars trobats en aquesta direcció. També va demostrar que el nostre Sol no es troba al nucli de la galàxia, tal com feien suposar els escrutinis portats a terme en aquell moment, sinó que es troba al disc a uns 27.000 anys llum del centre. Aquesta va ser una fita important en la nostra comprensió del cosmos.
No és d’estranyar, doncs , que més de la meitat dels cúmuls globulars que figuren al catàleg de Messier es trobin a Sagitari, Ophiucus (Serpentari) i Escorpí. Molts dels 16 globulars Messier són força coneguts i dels més apreciats per als astrònoms amateurs. El “New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars” registra una proporció similar de globulars a la mateixa àrea del cel.
(Sky And Telescope. Juliol 2022. NGC Globulars for Summer Nights. p.20)
