Messier 24
Núvol estelar de Sagitari
Mirant pel forat del pany
No es tracta d’un objecte com una galàxia, un cúmul, …
Imaginem un dia ennuvolat i una petita escletxa entre els núvols. Veiem un trosset petit de cel blau. El cel blau en realitat no és un objecte, perquè darrere els núvols tot el cel és blau. Es tracta aquí del mateix. Un munt de núvols i un munt d’estrelles darrere al llarg de la direcció cap on mirem.
Les galàxies tenen pols; recordeu les fotografies de la Galàxia Sombrero?
Generalment en les darreres etapes de l’evolució estelar les capes externes d’un estel estan molt dèbilment lligades i s’expulsa un tipus de material com partícules de sutge que enfosqueix la llum de les estrelles de darrere. Poquíssims dels fotons emesos prop del centre de la galàxia arriben a la Terra.(Professor Mike Merrifield. Universitat de Nottingham; adaptat)
Aquestes finestres, la que ens ocupa i altres, com la finestra de Baade, han jugat un paper primordial en l’estudi de la naturalesa i morfologia de la nostra galàxia.
M24 és una secció d’un braç espiral interior llunyà de la nostra galàxia, el braç espiral Norma, que veiem emmarcat pels núvols de pols del braç espiral Sagitari-Carina, que és més proper. Aquests núvols de pols, en què estan incrustades les nebuloses Llacuna, Trífida i Omega, es troben a uns 5.000 a 7.000 anys llum de nosaltres. Les estrelles que formen el núvol estel·lar M24 probablement es troben a entre 12.000 i 16.000 anys llum de distància, i la “finestra” a la pols enfosquidora que ens permet veure-les té aproximadament 600 anys llum d’amplada.
(App. Sky Safari Pro. M24. Info)
