La galàxia d’Andròmeda, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada pel nostre amic Charles el 1764. A ull nu la podeu veure des del balcó de casa tot i estar a 2,5 milions d’anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d’Andròmeda. Forma part del grup local de galàxies, sent Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle les més importants…
Té una massa calculada d’entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars (aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia) i un diàmetre d’uns 220.000 anys llum.
La galàxia s’acosta a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon (els mossos ja l’han denunciat per excés de velocitat) i es creu que d’aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d’anys podria col·lidir amb la nostra galàxia i fusionar-s’hi amb la formació d’una galàxia gegant el·líptica. Us animo a que l’hi posem nom… Via Androlàctia sona molt cutre, oi?
Andròmeda té un paper important en els estudis galàctics, ja que és la gegant espiral més propera. Edwin Hubble hi va identificar per primera vegada en fotografia estels variables Cefeida en aquesta galàxia, la qual cosa va permetre de determinar la distància de nosaltres.
Robin Barnard, de l’Open University, ha detectat fonts de raigs X en la Galàxia d’Andròmeda emprant observacions de l’observatori orbital XMM-Newton de l’Agència Espacial Europea. La seva hipòtesi és que poden ser possibles candidats a forats negres o estels de neutrons, que escalfen el gas entrant a milions de graus, el qual emet raigs X. L’espectre dels estels de neutrons és el mateix que el dels suposats forats negres, però es distingeixen per les seves masses.
El 1991 la Càmera Planetària del Telescopi Espacial Hubble va fotografiar el nucli d’Andròmeda. Margaret Thatcher i Felipe González van sorprendre a tothom afirmant que la terra és plana, però només a ratos (aixó últim és conya, si has llegit fins aqui et felicito fill/a) Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a més d’existir dos nuclis, aquests es mouen l’un respecte de l’altre i que un dels nuclis està desfent l’altre, que podria ser el romanent d’una galàxia més petita “empassada” per M31. Sabem que els nuclis de moltes galàxies són llocs bastant violents i sovint es proposa l’existència de forats negres supermassius per a explicar-los.
Recents investigacions han demostrat l’existència d’una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galàxia espiral barrada igual que la Via Làctia.
L’any 2020, els científics que treballen amb el telescopi espacial Hubble van cartografiar l’halo galàctic d’Andròmeda, un immens embolcall de gas que l’envolta. Els va sorprendre la seva magnitud, aquest halo, molt tènue, gairebé invisible, abasta un 1,3 milions d’anys des de la galàxia, aproximadament arriba fins a la meitat de la distància que hi ha fins a la nostra Via Làctia. I en algunes direccions arriba a 2 milions d’anys llum, el que significa que l’halo d’Andròmeda ja està col·lidint amb el de la nostra galàxia.